Cala Sant Vicenç ofereix una de les imatges més característiques del municipi, el Cavall Bernat, una serra dentada que per aquesta vessant compta amb uns penya-segats d'uns 300 metres d'altura. Les excursions per aquesta serra ofereixen en la mateixa proporció vistes immillorables i un terreny escarpat que obliga moltes vegades a utilitzar les mans i a realitzar parades de descans.

Als seus peus es pot observar un conjunt de quatre cales d'aigües cristal·lines, com són Cala Barques, Cala Clara, Cala Molins i Cala Carbó. Però l'aparent tranquil·litat d'aquestes aigües amaga una gran quantitat de vaixells enfonsats de totes les èpoques, des dels grecs fins al segle XX. I és que no tots els mariners que han vingut per aquesta zona sabien que quan el vent bufa del nord i hi ha mala mar, aquestes cales són un mal lloc per refugiar les naus, ja que es converteixen en un parany que arrossega els vaixells cap a les roques. A Cala Barques està precisament l'única rampa que es va habilitar en aquest lloc per poder treure els vaixells de l'aigua i protegir-los del temporal, així com un refugi per als mariners.

No es pot venir a Cala Sant Vicenç sense visitar les coves prehistòriques de l'Alzinaret realitzades entorn de l'any 1600 aC, en l'Edat del Bronze Mitjà, també conegut com Pretalaiòtic. Es tracta d'una necròpolis formada per diverses coves artificials de les que pot apreciar-se únicament la seva morfologia, ja que, tal com sol succeir a aquestes construccions tan antigues, han patit nombrosos espolis que han provocat fins i tot la desaparició de diverses d'elles. Així, de les catorze coves de les que es tenia coneixement en 1887, avui només es conserven set.

Aquestes coves, que es visiten seguint un camí que envolta el turó en què es troben, presenten diverses tipologies: unes són de planta circular i sostre de volta, mentre altres presenten una estructura més complicada. Tal és el cas de la cova coneguda com “Núm. 7 de Hemp”, en honor al arqueòleg britànic que va fer el seu inventari en 1927, Wilfrid Hemp. Aquesta cova té restes d'un pati frontal, una avantcambra, una sèrie de rebaixos destinats a col·locar la llosa de tancament de l'enterrament i altres per col·locar travessers de fusta que mantinguessin la llosa en el seu lloc, una fossa central i prestatges i bancs laterals, probablement per col·locar les ofrenes.

La història més recent

En tot cas, algunes de les característiques que es podeu observar en aquestes coves són restes de presència moderna, com forats a terra realitzat probablement per contrabandistes, o forats en les parets laterals per sota dels prestatges originals. Els espolis que han patit aquestes coves han deixat poques restes dels enterraments que aquí es produïen. Només s'han trobat fragments de peces d'os conegudes com botons, que tenen unes perforacions en forma de 'V', així com un ídol bétilo (pedra cilíndrica considerada sagrada). D'altra banda, el modern desenvolupament d'aquesta zona, que compta amb diverses ubanizaciones construïdes ja al segle XX, està molt lligat als pintors que van trobar a Cala Sant Vicenç el seu lloc d'inspiració i que en aquesta època van fer de Pollença un lloc de trobada d'artistes de tot signe. De fet, la Serra del Cavall Bernat i Formentor són els dos llocs més reflectits en els quadres dels artistes que han passat per Pollença.