Les fabuloses vistes que gaudeix aquest lloc, des del qual es poden veure el cap de Formentor, l'illot del Colomer, la badia de Pollença, la Serra del Cavall Bernat i la resta de la Serra de Tramuntana, li van fer convertir-se en un dels punts de vigilància i defensa del litoral contra els vaixells pirates que sovint arribaven a aquestes costes i que sotmetien a tot tipus de saquejos a les poblacions locals.

La Talaia d'Albercutx, situada a 380 metres sobre el nivell del mar, forma part del sistema de torres fortificades i armades que es van construir a l'illa entre finals del segle XVI i principis del XVII davant l'auge de les accions de pirateria que es va viure a la Mediterrània perpetrades per personatges com Barbarroja (1).

Fins llavors, les tasques de vigilància i defensa es realitzaven mitjançant guaites durant el dia i escoltes durant la nit, si bé aquest sistema era poc efectiu ja que aquestes persones no només no comptaven amb els mitjans necessaris per fer arribar un avís de perill ràpidament, sinó que en moltes ocasions morien a mans dels atacants sense ni tan sols haver-se adonat del perill al trobar-se totalment desprotegits.

Gràcies a aquest nou sistema de talaies, ideat per Joan Binimelis (2), si des d'aquesta o una altra torre s'albirava un perill s'emetrien senyals de fum durant el dia o de foc durant la nit, que es transmetrien d'una torre a una altra fins aconseguir arribar a la ciutat de Palma, a l'extrem oposat de l'illa, en poc més de mitja hora, de manera que aquesta pogués enviar part de les tropes que s'hi concentraven.

En tot cas, aquest sistema d'alarma cap a les dues grans ciutats esmentades es complementava amb l'enviament a peu o a cavall d'altres persones a les localitats més properes, com Inca, sa Pobla o Campanet, els homes d'armes es desplaçaven ràpidament a la localitat atacada per prestar el seu suport al més aviat possible i poder repel·lir així els atacs.

Per garantir una vigilància constant costanera des de les talaies es va decidir professionalitzar als torrers, però aquesta mesura no va obtenir l'èxit esperat ja que alguns aprofitaven les seves llargues estades a la talaia per treballar en camps agrícoles propers i complementar així el seu sou. Així, ja al segle XVIII es van publicar unes ordenances que obligaven als torrers a romandre en el seu lloc en tot moment i a complir una sèrie de normes que asseguressin l'eficàcia d'aquest sistema.

Fi de la pirateria

Aquestes torres van ser utilitzades per a la vigilància costanera fins que al segle XIX les accions dels pirates berberiscos a la Mediterrània van començar a remetre, a causa del control de la Mediterrània per part de Gran Bretanya, Espanya i França, i molt especialment després de l'ocupació per part d'aquest últim país d'Algèria en 1833. Això va suposar l'entrada en desús de la majoria d'aquestes talaies fortificades, si bé des d'algunes d'elles van continuar vigilant les activitats de contraban.

Ja durant les dues Guerres Mundials i la Guerra Civil Espanyola (1936-39), la Talaia d'Albercutx va ser utilitzada com a observatori estratègic, activitat de la qual queden com a testimonis diversos dibuixos d'avions en les seves parets i algunes instal·lacions militars abandonades. El camí a aquestes últimes va ser construït pels presoners de guerra del bàndol republicà de la citada guerra espanyola, que van ser tancats en un camp de concentració situat a prop de la talaia.

(1) Barbarroja: Aquest nom de pirata va ser utilitzat en realitat per referir-se a dos germans corsaris otomans al segle XVI els atacs a altres vaixells sota els auspicis de l'Imperi Otomà es van convertir en un autèntic malson per al llavors Imperi espanyol i bona part de l'Europa cristiana. Possiblement, Barbarroja sigui una translació errònia del nom del primer dels dos germans, Baba Aruj, qui arribaria a ser governador d'Alger. A la seva mort, el nom va ser heretat per l'altre germà, Jaireddín. En tot cas, sí que sembla que els dos germans portaven una barba que els naixia de color vermellós, de manera que els italians van començar a dir-li 'Barbarossa'.

(2) Joan Binimelis: (1538-1616) Va ser una de les grans personalitats de la història d'aquesta illa, ja que representava la figura de l'home del Renaixement, interessat per disciplines tan diverses com la medicina, la geografia, la literatura, la astronomia, les matemàtiques i la història, a més de ser sacerdot. És conegut sobretot per la seva “Història nova de l'Illa de Mallorca”, considerada la primera història del regne de Mallorca i que constava de set llibres que va escriure en català i ell mateix va traduir al castellà, si bé només es conserva aquesta última ja que la versió original en català es va perdre. Malgrat la seva importància, la seva obra va romandre manuscrita fins a una primera impressió realitzada en 1825.