MIRADOR INIGUALABLE DEL POBLE DE POLLENÇA

EL PUIG DE MARIA DE POLLENÇA VA SER CONCEBUT AL SEGLE XIV COM UNA SÚPLICA DE PROTECCIÓ A LA MARE DE DEU DAVANT LA PESTA NEGRA. AQUEST EDIFICI, ACTUALMENT D'ASPECTE NEOGÒTIC, ACULL TANT VISITANTS COM A HOSTES.

A 330 metres sobre el nivell del mar es troba el santuari del Puig de Maria dedicat a la Mare de Déu. La construcció va començar al 1348 per implorar protecció de la Mare de Déu davant l'epidèmia de pesta negra que assotava tota Europa i que aquell mateix any va arribar a Mallorca, provocant la mort de prop del 20% de la població. El lloc escollit no va ser casual, ja que, segons la tradició, allà s'hi havia trobat una talla de la Verge quan un grup de pollencins hi van pujar atrets per uns fenòmens sobrenaturals lluminosos.

El monestir que avui podeu veure en aquest turó, des d’on s’obtenen unes belles vistes de les badies de Pollença i Alcúdia, la Serra de Tramuntana i l'Albufera de Pollença, ha viscut una gran transformació des del seu origen. Així, al 1348 es va autoritzar la construcció de la capella, que es va donar per acabada al 1355 sota la invocació de la Mare de Déu del Puig de Pollença.

Pocs anys després, el 1362, es van instal·lar en aquest lloc tres monges que havien format una petita comunitat de clausura i que, després d'incloure-hi altres religioses, van decidir aixecar un monestir que va ser consagrat el 1371. A aquesta construcció se li van afegir anys després les muralles i una torre de defensa des de la qual es vigilaven les possibles invasions per via marítima.

Esplendor i declivi

El monestir del Puig de Maria va viure el seu màxim esplendor al segle XV, ja que diverses famílies de la noblesa portaven allà les seves filles i s'asseguraven de la seva comoditat. Però el 1564 el bisbe de Mallorca va ordenar el tancament del monestir pel rebuig de bona part de les religioses a les reformes imposades pel Concili de Trento (1) i les monges van ser traslladades a Palma. El monestir no tornaria a obrir les portes fins l'any 1638, encara que en aquesta ocasió ho va fer sense una comunitat religiosa que es fes càrrec del culte.

Ja al segle XVIII l’església va patir una profunda reforma que va modificar fins i tot el seu estil arquitectònic, passant del gòtic (2) al barroc (3), si bé a final del segle XIX una nova intervenció li tornaria al seu estil original gràcies al corrent neogòtic que aleshores feia furor a Europa. Aquesta última remodelació va ser impulsada pel poeta i sacerdot pollencí Miquel Costa i Llobera (4) i des de llavors el monestir ha estat en mans de diverses comunitats religioses, albergant en l'actualitat un servei d'hostatgeria amb 12 cel·les per pernoctar.

Entre el més destacable del monestir del Puig de Maria figuren sens dubte el seu refectori (5), un dels espais més purs que es conserven, així com la imatge de la Verge que pot contemplar-se en el retaule de l'altar major i que data del segle XIV.

(1) Concili de Trento: Conjunt de reunions dels principals càrrecs de l'Església Catòlica iniciades pel Papa Pau III que es van desenvolupar a la localitat italiana de Trento entre els anys 1545 i 1563 amb dos objectius fonamentals: respondre a la reforma protestant i fixar el dogma catòlic després de la degradació a la qual havia arribat l'Església Catòlica en el segle XVI. En aquestes reunions s'hi van abordar qüestions relacionades amb els convents de clausura, com era el Puig de Maria, i que van ser l’origen de les desavinences entre les religioses de la comunitat i el bisbe de Mallorca del moment, Diego de Arnedo.

(2) Estil Gòtic: Estil artístic situat entre el Romànic i el Renaixement, desenvolupat a l'Europa Occidental entre els segles XII i XV, si bé encara se'n troben traços durant el segle XVI. El seu nom procedeix de la paraula 'got', en referència al poble germànic oriental que va viure entre els segles III i VI, i pretén identificar una arquitectura amb elements confusos i desordenats en contrast amb la perfecció i racionalitat de l'art clàssic. Aquest estil va posar especial èmfasi en la lleugeresa estructural i la il·luminació interior de les naus.

(3) Estil barroc: Terme amb el qual s'identifica un moviment cultural i estil artístic desenvolupat aproximadament entre el segle XVII i mitjans del XVIII que es va caracteritzar per l'ornamentació excessiva. De fet, el concepte de Barroc va ser encunyat pels seus crítics que utilitzaven el vocable francès “baroque” per referir-s'hi en el sentit d'extravagant, en referència al que consideraven un excés per part de certs artistes. Com a estil va succeir al Renaixentisme i va precedir al Neoclassicisme, i va començar a popularitzar-se a Itàlia per després estendre’s a la resta d'Europa.

(4) Miquel Costa i Llobera: Considerat un dels grans poetes en llengua catalana de tots els temps, Miquel Costa i Llobera va néixer al 1854 en el si d'una de les famílies més riques de l'illa Mallorca, si bé la seva orientació cap a la literatura va fer que deixés de banda el seu paper com a gestor de l'herència familiar. La seva poesia té un caràcter clàssic, regionalista i religiós. Aquest últim aspecte el va marcar tant que va arribar a fer-se sacerdot. Va ser, a més, un personatge clau per explicar el renaixement de la cultura catalana no només a Pollença sinó a tota Mallorca, i va aconseguir que la llengua pròpia guanyés prestigi local i normalitat en el seu ús en l'àmbit de la creació literària i l'àmbit oficial. Va morir a Palma l'any 1922. A Pollença podeu trobar una plaça amb el seu nom, a la qual també hi ha un monument dedicat a la seva memòria.

(5) Refectori: Menjador de monjos i monges ubicat als convents i monestirs, que sol tenir una forma rectangular i en el qual les taules i bancs se situen alineats en paral·lel a les parets, on hi sol haver àmplies finestres per deixar passar la llum.