EL SIMULACRE DE MOROS I CRISTIANS ÉS L'ACTE MÉS IMPORTANT

EL 2 D'AGOST, DIADA DE LA MARE DE DÉU DELS ÀNGELS, ÉS EL DIA DE LA PATRONA DE POLLENÇA, LA FESTA MAJOR PER EXCEL·LÈNCIA

Des del 1970 les festes comencen amb el tradicional pregó al Claustre de Sant Domingo. D’entre els actes cívics destaca la tradicional alborada, que fou interpretada el 1882 per primer cop i de la qual n’és autor Nicolás de Castro.

El ball de la dama i els cossiers s’ha convertit en un dels actes importants de la Patrona des que el 1981 foren recuperats ­—després de 71 anys en l'oblit— i, a més, foren incorporats a aquestes festes ja que abans ballaven per Sant Pere.

El Simulacre de Moros i Cristians ha esdevingut, amb el pas del temps, l’acte més important i característic de la Patrona. Bàsicament, es tracta de la commemoració de la victòria dels pollencins (cristians) sobre els corsaris (moros) de Dragut, que la nit del 30 al 31 de maig de 1550 atacaren la vila de Pollença. La primera notícia de la commemoració del Simulacre data del 1860, tot i que podria haver començat uns anys abans.

L’acció s’inicia a la plaça de l’Almoina —a la Font del Gall—, amb la trobada dels capdavanters de les dues hosts: Joan Mas, per part dels pollencins; i Dragut i el seu lloctinent —un renegat natural de Pollença—, per part dels moros. A les set de l’horabaixa, i després que Joan Mas invoqui la Mare de Déu dels Àngels, es produeix un impressionant xoc entre els dos grups de combatents que dona una gran originalitat al Simulacre. Poc a poc, els corsaris van reculant seguint el carrer Major, i, en arribar a can Nogués, surt l’Ajuntament Vell, és a dir, l’antiga Universitat amb el batlle reial, que s’incorpora al combat. Davant l’església de Sant Jordi (al final del carrer Major) se celebra un altre important combat, amb la incorporació dels canons dels cristians.

Amb aquesta festa, es commemora l’alliberament dels captius fets pels corsaris en el seu avanç fins a la vila. El simulacre acaba al camp de ca n’Escarrinxo, a la sortida de la vila en direcció al Port de Pollença. Així, després de tres enfrontaments els cristians aconsegueixen la bandera corsària i, tot seguit, es dirigeixen a la Parròquia a cantar un tedèum en acció de gràcies per la victòria, que sempre ha estat el de Mossèn Miquel Tortell. Al temple també es canta el Puig Patrona de Costa i Llobera.

Cal assenyalar que, des del 1988, els principals càrrecs del Simulacre són elegits per votació popular en un dia assenyalat d’entre les primeres setmanes del mes de juliol.